Una sorprenent pel·lícula, sobre tot per la modèstia en que el genial director Wim Wenders es fica en tema per explicar el que va significar el contacte de Pina Bausch en tots els components de la companyia, de totes les èpoques, veus dansaires madurs amb el cos envellit, arrugues a la pell ballant les eternes coreografies de la mestressa Pina junt amb nois i noies de carn fresca i jove, són moments d’una extraordinària emoció artística. La plàstica fou una, desprès de ella va ser quelcom completament diferent. A vegades les impressions que et donen les imatges són tan màgiques com sorprenents, no totes les obres de l’artista em colpeixen de la mateixa manera, si bé unes em trastornen de tanta bellesa expressada altres nomes m’arriben a interessar.
dissabte, 8 d’octubre del 2011
2011
8/10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
m'alegro molt de que almenys t'hagi interesat. Penso el mateix... te escenes meravelloses.
Publica un comentari a l'entrada