Imposible que t’agradi aquest espectacle (que no és teatre de comèdia ni de drama, que no és teatre musical, que no és ‘reality show’) si no has seguit la obra de aquesta treballadora actriu espanyola, ha tocat tots els registres i se n’ha sortit de tots, és sens dubte la actriu més complerta que jo he conegut. Mai ha fet totes les coses amb una excel·lència inqüestionable però no se li pot negar que es una dona entregada a allò que més estima. El text que li fan dir és molt ingenu, molt pensant en el públic del teatre Goya. A mi m’ofèn que la senyora Velasco em tingui que explicar què és un ‘mutis teatral’ o una ‘morcilla’ en una comèdia, tinc el cul pelat de estar assegut a les platees dels teatres des de que tinc quatre anys (tinc fotografies que ho demostren). El director Pou, l’home més ensopit de la terra, es veu que tenia ganes de fer una cosa musical i la actriu li ha ofert la possibilitat de fer-ho, aquí tots dos hi guanyen. Pou ha ofert a la estrella Concha la ocasió de brillar en moltes ocasions en les dues hores que esta davant el públic. És un text ingenu però respectuós, potser massa, sense xafarderies, llàstima!, i que en dos petits moments sembla que estàs escoltant un monòleg de la Lina Morgan, concessió al públic de casa nostra.
3 comentaris:
Es decir, que no vale la pena gastarse el dinero en la entrada...
si no eres un acérrimo admirador de la Velasco, abstente!
Amb aquesta actriu he tingut daltabaixos tota la meva vida, puc passar de l’admiració pes profunda a la desídia total. L’altre dia vaig veurà en recull d’imatges d’aquest espectacle i en va sonar tot a pur avorriment amb va deixar “paff”.
Publica un comentari a l'entrada