dilluns, 24 d’octubre de 2011

son of babylon

Quantes coses es poden aprendre del cinema! La meva universitat oberta i perpetua. Un film que et dona tants moments per pensar el que significa haver nascut a Barcelona o haver-ho fet en un lloc com la més màgica de les terres. Qui es pot escapar de somniar en els paradisos perduts de la antiga Babilònia i els seus jardins encara avui esmentats i les mítiques princeses i odalisques de les mil i una nit que entreguen el seus amors a i la seva bellesa al sultà de Bagdad. Això tot ho tinc al cap, paraules, noms, mites.

La realitat es molt diferent. Guerra, dolor, genocidis, incomprensió i... dins aquell pou de tragèdia infinita, pot sorgir una relació pura i neta, entre un home bo i un nen, sublimació pederàstica i llàgrimes als ulls.

SON OF BABYLON
2009
9 /10