El convertir un petit i entranyable poema, exquisit vers, això sí, en una peça teatral per ser representada a la sala gran del TNC, no és poca cosa. La quota d’homenatge a Joan Maragall es tenia que acomplir. Elegir a Hermann Bonnin fou un encert ja que ha creat un espectacle que fa de bon veure, ni llarg ni curt, però el que veus sorgir a l’escenari és d’un bon gust refinat per no dir exquisit. Aquí el talent del director se’ns mostra per la sàvia intuïció al escollir l’equip artístic, intèrprets, cor, escenògraf, vestuari, musica incidental i molts etc. Vull parlar i fent menció especial del protagonista principal de l’obra l’heroi de la jornada el comte Ernest Villegas, com aquest actor l’he vist anar creixent mica en mica, tres TNC, una Villarroel i com cada vegada va agafant allò que Catalunya no n’està gens de sobrat i això és el de trobar actors que tinguin el carisma adequat per crear el rol d’herois urbans o de llegenda, Villegas ho te sobradament, la vasta extensió de l’escenari li es curta, omple l’espai com poques vegades vist a casa nostra, potser un Homar de jove al Lliure de Gràcia, els petits i ensorrats ulls de Villegas li fan tenir una expressió de misteri en la mirada, recordant molt sovint a les imatges de l’estatuària grega que tots tenim al cap. Una veu autoritària que es fa escoltar i molt.
L’haver llegit abans de la funció el text publicat pel amic de Voltar i Voltar m’ha servit de molt. Com més coneixement, més plaer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada