El model de programa de ma que ha triat l’artista ja t’ho diu tot. Si aquest senyor fa uns anys fou una promesa que augurava quelcom diferent i nou dins l’avorrit panorama d’art a Catalunya ara ja puc dir que esta completament esgotat d’idees i de fets. Una exposició trista i lletja, pobre i que no recomanaria a ningú dels meus amics artístics. A l’època del Liceu incendiat, Perejaume, amb els seus paisatges fets amb marcs de quadres o butaques, va causar-me una agradable sorpresa, era innovador i sobre tot molt ben fet, i havia feina creativa i elaborada, allò fou un miratge, el que veig ara en aquesta exposició és repetitiu i res del que els surrealistes i dadaistes de fa quasi cent anys no ho haguessin dit llavors i sobre tot molt millor dit.
