king arthur

Ja la va anomenar bé el compositor al dir que era una semi opera, tantes paraules com musica, poc interès per a mi ja que lo cantat era en angles i el parlat amb alemany, complicat per escoltar, de totes formes l’argument ben poc que m’interessava i en tocant a la musica, doncs com sempre en Purcell summament agradable i majestuosa, un plaer però per escoltar de quan en quan, com aquesta vegada amb aquest Achimdanke ple de colors.

La direcció musical màgica, ja que Jacobs és avui el millor director per dirigir partitures d’uns segles determinats i on Purcell si escau de meravella, preocupant l’estat físic que mostra el director ja que per la edat que te el vaig veure molt estropellat.

I si parlem de la direcció i la posada en escena, només podem que dir excel·lències ja que els decorats, i en són molts i molts, són  unes obres artístiques de fantasia, sensibilitat i sorpreses, queda clar que el director valora molt el treball dels seu decorador ja que el posa el seu nom  junt al seu en els títols de direcció escènica en perfecte agermanament.

DVD - KING ARTHUR - 2017 - 6/10 - Staatsoper Berlin - René Jacobs - Sven-Eric Bechtolf, Julian Crouch

la la land

No és anar contra corrent, ni fòbies ni filies però a mi aquestes dues hores de film se m’han fet eternes i això que la parella protagonista tenia tots els números per fer-me passar una bona estona, a la Stone nomes la havia vist en una pel·lícula ‘The Help’ i per lo molt que em va agradar la vaig revisionar al cap de poc temps , al Gosling li he vist en  molts papers diversos, quan fa de mig cabró esta diví i te un cul preciós, però aquí ni l’un ni l’altre, ni canten ni ballen, ni es creuen el paper que estan interpretant.

Sí ja sé, em diràs que ni la Rita, ni la Cyd ni l’Audrey tampoc cantaven però per deu el seu magnetisme ho feia oblidar tot, mala cosa és quan estàs escoltant una cançó, en aquest cas de la Stone i vas pensant... s’assembla una mica a la Carme Chacón,... te unes celles massa gruixudes... i els ulls de rap. 

Malament, la formula no funciona i per acabar dic que quan escolto a veus doctes de per aquí que la musica es molt bona i que s’assembla a la del Michel Legrand se’m revolta l’estomac i sento el mateix impuls assassí que vaig tenir al film quan surt la frase ‘Five years later’ i veus aquell preciós final de Cherburg a la benzinera destrossat amb un vull i no puc d’aquest director sense anima.

DVD - LA LA LAND - 2016 - 4/10 - http://www.imdb.com/title/tt3783958/

37 days

Des de el dia que van assassinar al arxiduc hereu d’Àustria a Sarajevo fins el dia que va començar la primera guerra mundial van passar 37 dies.

En aquesta mini sèrie se’ns explica dia a dia totes les peripècies que van passar els governs dels països implicats, amb rellevància principal a Londres i a Berlin i donant un ritme de narració vertiginós en molts moments.

Interpretació i posta en escena impecables, entretenir ensenyant, el gran repte de la BBC única en aquests treballs de punta al coixí. 

DVD - 37 DAYS - 2014 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt3101352/

aida

Com diria el Gala ‘Una Desmesura’ és aquesta retransmissió de Mezzo del 2014 que encara no havia vist, però després d’aquell Nabucco tan ric del MET tenia que fer balanç amb aquesta Aida Vaticana que és la vegada que el que es veus, te menys a veure amb el que canten les veus, però si les veus haguessin estat sublims potser hagués perdonat aquell empatx de daurat barato. 

La protagonista Dyka amb dots canores insignificants i amb posat de Romina Power sense l’AlBano, l’Álvarez que te molts problemes, un d’ells el amagar la panxa sota aquell abric de Kàiser que porta el Redames, la D’intino, una velleta tendre que fins i tot li agafes estimació, i el mes convincent per ser el més odiat el Ramfis de Scandiuzzi, calc exacte de la perversa papa Woitila, tot plegat molt distret impossible de perdre detall.

Austriacs, poble italià oprimit, Macarenes de Sevilla, ballet blanc a la manera de Degas, soldats de la guerra del golf amb uniforme de camuflatge, cos despullat això sí.

Quines manies que tenen molts directors de ficar soldats amb parts dels cos nues, però amb armes i corretatges, fan el mascle amunt i avall del escenari, i mes aviat fan nosa, segurament la escalfor que pretenen els directors que provoqui a l’audiència es nomes una imatge morbosa que tenen al seu cap de mitja virtut, Calisto! Olivier! Oido cocina!

En la reposició d’aquesta opera l’any 2016 ja portava un repartiment més convincent: Rachvelishvili, Barcellona, Radvanovsky, Monastyrska, Antonenko

DVD - AIDA - 2013 - 5/10 - Paris Bastille - Phillipe Jordan, Olivier Py - Oksana Dyka, Marcelo Álvarez, Luciana D'intino, Sergey Murzaev