És indubtable que el haver portat al director polonès
Krystian Lupa ha donat un aire nou i del tot desconegut a cas nostra, director
que també és fa responsable de la escenografia, tot el que a la seva part li
pertoca amb nota alta.
En tocant a l’obra ja son figues d’un altre paner, jo
amb temperament llatí i sang calenta no li veig la necessitat de que un tema
tan minso com es aquest de una petita família nazi que viu empresonada en les
seves conviccions, tingui que durar tres hores i trenta minuts, un excés de
totes, totes.
Menció especial a l’interpretació de Marta Angelat que
quasi sense obrir boca, amb les seves mirades i treball de cine mut es fa la
reina del espectacle tota l’estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada