No és anar contra corrent, ni fòbies ni filies però a
mi aquestes dues hores de film se m’han fet eternes i això que la parella
protagonista tenia tots els números per fer-me passar una bona estona, a la
Stone nomes la havia vist en una pel·lícula ‘The Help’ i per lo molt que em
va agradar la vaig revisionar al cap de poc temps , al Gosling li he vist en molts papers diversos, quan fa de mig cabró
esta diví i te un cul preciós, però aquí ni l’un ni l’altre, ni canten ni
ballen, ni es creuen el paper que estan interpretant.
Sí ja sé, em diràs que ni la Rita, ni la Cyd ni l’Audrey
tampoc cantaven però per deu el seu magnetisme ho feia oblidar tot, mala cosa
és quan estàs escoltant una cançó, en aquest cas de la Stone i vas pensant... s’assembla
una mica a la Carme Chacón,... te unes celles massa gruixudes... i els ulls de
rap.
Malament, la formula no funciona i per acabar dic que
quan escolto a veus doctes de per aquí que la musica es molt bona i que s’assembla
a la del Michel Legrand se’m revolta l’estomac i sento el mateix impuls assassí
que vaig tenir al film quan surt la frase ‘Five years later’ i veus aquell preciós
final de Cherburg a la benzinera destrossat amb un vull i no puc d’aquest
director sense anima.
2 comentaris:
Soc de la mateixa opinió que tu . A mi també se ma va fer llarga i pesada .
No sabia si el rar soc jo o és que la gent s'ha posat d'acord per dir que és una fantàstica pel·lícula.
La vaig veure, la vaig aguantar, però no me va agradar gaire.
Hi ha tanta gana d'un bon musical que aquest film petit i discret han decidit que es una meravella
Publica un comentari a l'entrada