Els productors devien pensar que aquest seria un
vehicle perfecte per la versàtil actriu Sally Field, interpretar una dona de
edat propera a residencia geriàtrica, mig ximpleta, llesta, simpàtica i bona
fe.
El resultat és la trista confrontació de realitats quotidianes
de persones que sense fer us del més mínim sentit comú o por al ridícul s’embranquen
en idees impossibles d’amors contra natura i contra tota raó lògica.
Si alguna vegada he vist a algun amic o conegut meu
fent les mateixes ximpleries que aquí ens mostra la senyora Doris, per dintre
he plorat llàgrimes negres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada