Si dic la veritat del que penso en fred i a les 12
hores d’haver visionat aquest interminable concert d’inauguració penso que el
concert m’ha avorrit en molts moments, que l’arquitectura interior de la sala
es anguniosa quan te la mostren a base de drons tan repetidament i que les
projeccions exteriors sobre la entranya façana són terrorífiques, colors
lletjos i més propis per Saigon o Bangkok que no per Hamburg
Em quedo amb la peça d’Olivier Messiaen, meravellosa i
la presencia vocal de Bryn Terfel.
Molt bon treball de la NDR en una retransmissió amb
moltes dificultats tècniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada