Ja la va anomenar bé el compositor al dir que era una
semi opera, tantes paraules com musica, poc interès per a mi ja que lo cantat
era en angles i el parlat amb alemany, complicat per escoltar, de totes formes
l’argument ben poc que m’interessava i en tocant a la musica, doncs com sempre
en Purcell summament agradable i majestuosa, un plaer però per escoltar de quan
en quan, com aquesta vegada amb aquest Achimdanke ple de colors.
La direcció musical màgica, ja que Jacobs és avui el
millor director per dirigir partitures d’uns segles determinats i on Purcell si
escau de meravella, preocupant l’estat físic que mostra el director ja que per
la edat que te el vaig veure molt estropellat.
I si parlem de la direcció i la posada en escena,
només podem que dir excel·lències ja que els decorats, i en són molts i molts,
són unes obres artístiques de fantasia,
sensibilitat i sorpreses, queda clar que el director valora molt el treball
dels seu decorador ja que el posa el seu nom
junt al seu en els títols de direcció escènica en perfecte agermanament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada