Una de les operes que més m’agraden i que he vist
moltes vegades des de que la vaig veure al Liceu a l’època Pàmies amb el nom de
Katerina Ismailova que és el que li pertocava en aquells moments, una opera que
no et pot deixar indiferent, o t’apassiona o l’avorreixes.
Aquest esperat Achimdanke, per tractar-se del teatre i
el seu director musical i tenia tots els números per ser una de les funcions
millors del any i en canvi no ho ha estat.
Puc entendre i acceptar que Kotscherga estigui mancat
de les facultats que li havia vist en moltes antres representacions, el seu
talent de tant conèixer el personatges t’amaga les seves petites imperfeccions
vocals de l’època actual.
El que si que no puc entendre es que el admiradíssim director
d’escena Kupfer hagi optat per un decorat i direcció simbolista, que fa molt
bonic, això sí, en lloc de entrar de ple en la vessant naturalista i el més
realista possible, la sopa de bolets enverinada ha de ser una sopa de bolets i
has de veure com l’amo de la casa se la menja, tu ja m’entens.
Però el pitjor de la funció és el personatge de Sergej
que porta a sobre com una llosa el tenor Didyk, aquest personatge, sigui com
sigui la seva constitució física, ha de ser atractiu i eròtic, t’ha de fer
comprendre l’enfolliment de Katerina darrera aquell mascle que la traurà de
totes les frustracions viscudes fins aquell moment, doncs bé aquí aquesta química
no funciona per molt que la eminent soprano Kampe treballi fins l’extenuació
aquest turmentat personatge enfrontada amb un tipus tenyit de ros color Trupm i sense cap mena de carga erotitzant.
Kiril Petrenko i Anja Kampe, sublims en cada minut de
la representació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada