dijous, 30 d’abril del 2020

the outsider, season 1



 “El visitante” (The Outsider), la nueva serie de HBO que cuenta con un inicio digno de los mejores thrillers que recordemos.

 Por Kassandra (Críticas Polares)          11/03/2020

“El visitante” se engloba dentro de un género que no me resulta especialmente grato como es el de terror. Me refiero al género que nos bombardeó hace años con películas llenas de sangre y asesinos que perseguían a chicas inocentes con sierras eléctricas. Esas películas que te hacían botar en la butaca y que se basaban en dar sustos al espectador; viernes 13, por ejemplo.

*Pero tengo que admitir que incluso en aquellos años muchas de las películas basadas en las obras de Stephen King se libraban de esta crítica. Hubo algunas, como El Resplandor, que gustaron a todo el mundo, y es que Stephen King no suele defraudar porque siempre tiene algo que nos sorprende y una habilidad especial para dosificar el miedo. La serie El visitante cumple con estos requisitos. No hay sobresaltos y la dosis de misterio está muy bien goteada, de manera que el interés es creciente, pero con algunas reservas que menciono más abajo. Es difícil hablar de esta serie sin destriparla. Diré que la acción empieza con dos capítulos de planteamiento casi perfectos. Nos presentan una situación que tiene muchas incógnitas, exactamente igual que ocurre con los thrillers más genuinos.

*En el tercer episodio se inicia un giro hacia la marca “Stephen King”, su misterio y su juego entre realidad y fantasía. El guionista lo trata correctamente, pero con altibajos. El espectador se ve interesado en el misterio y en unas reglas nuevas que, una vez aceptadas, le deja a merced de King y se resiste a abandonar el sillón. Sigo con el planteamiento: En un pueblo del medio rural norteamericano se comete un crimen atroz. El pequeño Frankie Peterson aparece brutalmente asesinado en el bosque, con el cuerpo completamente destrozado.

*En una primera instancia algunos testigos apuntan claramente a un culpable, pero la investigación se complica de inmediato. Hay una evidente discrepancia entre las pruebas forenses, y el caso se convierte en un jeroglífico para la policía. En un thriller esto se resuelve cuando el protagonista va desentrañando la madeja, aplicando la lógica y profundizando en las pruebas. Aquí no ocurre eso. Estas discrepancias forenses llevan la acción a un punto absolutamente muerto ante la perplejidad de los investigadores. Es en ese punto entra de lleno el efecto “Stephen King”, ese efecto que hace que las reglas del juego cambien y empecemos a intuir que la serie nos va a presentar una novedad.

*A partir del capítulo cuarto, el esfuerzo creativo del guionista es hacer que con las nuevas reglas todo parezca verosímil, no digo creíble, sino verosímil, es decir: que los hechos se ajusten a las nuevas reglas de manera rigurosa, como ocurre en películas como El Exorcista, donde, de una situación cotidiana, pasamos a otra terrorífica sin que el espectador se mueva del asiento y se sienta manipulado. Si eso no se consigue, ya sabemos que el espectador se desenganchará y acabará pensando que le están endilgando un bodrio. En ese momento en el que las cosas giran hacia otro escenario encontramos puntos positivos y negativos. En los positivos, algo que ya he apuntado: que se consigue convencer al espectador para que acepte entrar en el terreno de lo fantástico sin poner demasiadas objeciones, pero no lo hace de manera tan brillante como en la película que he mencionado como ejemplo, El Exorcista, En lo negativo dos puntos que me han llamado la atención: el primero, que a partir del cuarto capítulo en que el misterio o el, digamos, “efecto Stephen King” entra de lleno en el desarrollo, el director quiere imprimir una atmósfera de niebla que le hace emborronar la realización. Un protagonista aparece en primer plano y los demás desenfocados y luego al revés. Juega excesivamente con el objetivo de la cámara y los encuadres. A mí no me gusta que me digan en lo que me tengo que fijar, me gustan los planos claros y ya veré yo lo que quiero observar. Me ha resultado molesto. Puedo entender el propósito, pero mi conclusión es que no hacía falta abusar de ese recurso.

*El segundo es que se ha optado por un montaje de secuencias demasiado cortas. Te dejan una escena a medias para pasar a otra que también se queda en el aire. Creo que el montaje es casi tan importante como el rodaje y, sinceramente, el pulso de la narración sufre con esos cambios tan frecuentes y con escenas tan cortas. También me parece que se ha intentado alargar el metraje con escenas que son de relleno. Mucha conversación en detrimento del avance de la trama. Sí, hablamos de HBO, series de calidad que se cocinan a fuego lento, lo sé, pero está empezando a ser bastante corriente y es algo con lo que no siempre comulgo, sobre todo en series más destinadas a la acción.

¿A quién recomendar “El visitante”? He leído algunas críticas de los países que la han visionado antes que España y he encontrado en Rotten Tomatoes, una de mis favoritas en USA, que entre los comentarios de los espectadores los hay muy a favor la serie y otros que la critican con dureza. Y eso cuadra con lo que yo pienso, que es una serie que para los amantes del género fantástico, paranormal o de terror, va como anillo al dedo, pero para los que tienen alguna clase de reserva les puede resultar tediosa o incluso indigesta.

*LOS PROTAGONISTAS • Ben Mendelson como el detective investigador del caso, Ralph Anderson. Tiene un papel difícil porque es un personaje de mente muy lógica que se siente desbordado por hechos que resultan inexplicables. En mi opinión cumple con éxito, pero su actuación no me parece especialmente reseñable. • Cynthia Erivo como Holly Gibney: es el apoyo externo que busca la policía para investigar los hechos. Es un personaje creado por Stephen King que aparece en varias de sus novelas. La actriz es lo que la serie necesitaba para dar verosimilitud al relato. Rebosa fuerza interior. Llena la pantalla. • Jason Bateman como Terry Maitland. Sobresaliente. Un actor con carisma. • Mary Winningham como Jeannie Anderson, esposa del detective Anderson. Superconvincente. Gran actriz. • Bill Camp como Howie Gold, el abogado defensor de Terry Maitland. Personaje secundario muy bien interpretado y que despierta empatía. El guionista es Richard Price. Recordemos que fue el que escribió el guión de The Wire, un clásico que tuvo enorme éxito de crítica y público. Sin embargo, aquí no le daríamos el sobresaliente porque introduce algunos diálogos que ralentizan la acción y que no aportan mucho, la verdad. O sea, bien pero con lagunas. Dirección Los dos primeros capítulos los dirige Jason Bateman, con sobresaliente. El resto se distribuyen en varios directores, el principal de ellos es Andrew Berstein que dirige tres. Cumplen justito.

*Conclusión HBO ha conseguido con “El visitante” plasmar de manera bastante convincente la novela de Stephen King. Es una serie que cuenta con un arranque brillante que, sin embargo, va perdiendo su brillo (según los gustos de cada uno) conforme avanza la trama, adentrándose en terreno fantástico.

 


 VIDEO - THE OUTSIDER, Season 1 - 2020 - 8/10 - https://www.imdb.com/title/tt8550800/

dimecres, 29 d’abril del 2020

unorthodox, season 1



 Escapar d'una vida pre-dictada com a jueva ortodoxa

 by IMDB-juevesrecords          26/03/2020

 *La commovedora història real d'Esty, una jove que mai no va sentir com si encaixés amb la seva comunitat ortodoxa jueva molt estructurada a la ciutat de Nova York. Vist com a "òrfena" per la seva família immediata, Esty es troba molt propera amb la seva àvia materna, que sembla ser la seva única veritable amiga després de ser abandonada per la seva mare de naixement, que va "avergonyir" la família en casar-se fora de la seva fe.

*La història comença en diferents punts, basculant cap i volta del passat recent, on un "Matchmaker" va organitzar el matrimoni d'Esty amb el fill d'una joiera semblant incòmode, fins a l'actualitat, on Esty fuig a Berlín, Alemanya amb pràcticament només la roba. al seu cos. Per primera vegada, Esty experimenta un món de progrés, idees progressistes i formes de vida progressives. Un grup de joves músics entren a la vida d'Esty i ho canvien tot. - Acceptarà un marit abandonat i la seva família extensa enfadada les opcions de vida "poc ortodoxes" d'Esty? No sense lluita!

 *Com a natural de Berlín, aquesta història em toca profundament el cor. Veig a la història d'Esty elements de la meva pròpia història familiar i de la història d'aquest món. Em dóna l'esperança que farem més que "mai oblidar", però continuem creixent com a éssers humans decents, per apropar-nos cada cop més a les potencialitats de la humanitat, vivint tranquil•lament per gaudir de la vida que tenim i contribuir a l'alegria. D'altres. Hi ha molt més que ens uneix que no ens diferencia. Com a sèrie de drames de televisió, "Unorthodox" és un dels millors que he tingut el privilegi de veure.

 

 Fascinant

 by IMDB-zippytango          29/03/2020

 L'ortodox és literalment sorprenent. Quan vaig començar el primer episodi, els vaig haver de veure a tots, a la vegada.. No em podia escapar. Això no passa mai. Shira Haas interpreta a Esty i és senzillament sorprenent. Aquesta història fa llum sobre les misterioses tribus o comunitats jueves ortodoxes en el que ha de ser una forma realista. És fascinant, però els espectadors s'identifiquen ràpidament amb els sentiments d'Ester d'haver estat ofegats i no pertànyer. Una cosa que la pel•lícula va fer molt bé va ser portar l'espectador a veure com era per a Esty experimentar tantes coses que donem per fet, per primera vegada, i com aquestes experiències la captiven i ens fan sentir força afortunats de tenir accés. A ells sense un segon pensament. Al mateix temps, em sentia per la comunitat, la seva tribu ... Són diferents, però aquesta és la vida. De l'únic que són culpables és de fer massa difícil als que desitgen sortir. No he llegit el llibre en què es basa la pel•lícula, però ara ho faré.


 

 VIDEO - UNORTHODOX, Season 1 - 2020 - 10/10 - https://www.imdb.com/title/tt9815454/

dimarts, 28 d’abril del 2020

all is true



 Simplement bonic

 by IMDB_Kirpianuscus 30/08/2019

 *En primer lloc, la seva bellesa especial ha estat com a font de la condició d'homenatge a William Shakespeare de Kenneth Branagh. Si no feu cas de les grans adaptacions de les obres de Branagh, enteneu per què "All Is True" és una autèntica pel•lícula especial. Segon: per a una fotografia esplèndida. I per a un magnífic retrat d'Anne Hathaway de Dame Judy Dench. I pels moments en què la semblança de Shakespeare es converteix en gairebé ... Màgica. I la música, per descomptat. I el delicat ús dels temes.

 *Pecats? Per a mi, sembla massa ... Didàctic. Coneixes la vida, coneixes les obres de teatre, no oblides els versos. I necessiteu un Shakespeare viu, amb petits gestos, no un paquet d'explicació. No crec que les reunions amb el comte de Southampton i Ben Jonson no fossin realment inspirades. Els clics, una vegada i una altra, parts de les lliçons i alguna cosa que saps mereix ser millor.

 *Però, admeto, m'encanta. Per bellesa, amb tantes cares i fonts. I, per descomptat, per "pecats". I la meva antiga admiració per Kenneth Brannagh és més significativa al final d'aquest film.

 


 VIDEO - ALL IS TRUE - 2018 - 8/10 - https://www.imdb.com/title/tt9206798/

dilluns, 27 d’abril del 2020

baptiste



 Tchéky Karyo continua buscant fins i tot després de "The Missing".

 By IMDB-Coventry                      24.06.2019

 "Baptiste" és en realitat la tercera temporada de "The Missing", però com que el desaparegut ja es troba al segon episodi i a partir d'aquí es desenvolupa una història completament nova, els creadors probablement van pensar que era millor començar com a spin-off. Amb un nou títol. "The Missing" va ser una gran sèrie amb guions de tensió i convolucions i un paper magnífic per a Tchéky Karyo com el brillant i persistent exinvestigador Julien Baptiste, que encara ajuda ocasionalment la policia amb casos difícils.

 *Quan viatja amb la seva família a Amsterdam, Baptiste ha demanat al comissari local (que també és una antiga núvia) que ajudi a localitzar la neboda desapareguda d'un britànic anomenat Edward Stratton. Quan Baptiste troba la noia, explica una història molt diferent, és a dir, que és prostituta i que Stratton era una clienta massa obsessiva. Quan s'enfronta a la seva versió, Stratton li confessa a Baptiste que l'han extorsionat un anell de tràfic humà implacable d'Europa de l'Est, la brigada Serbilu, perquè va ajudar la nena a robar una gran quantitat de diners de l'organització criminal. Poc després, la jove prostituta mor en un intent de fugir de la brigada Serbilu, però els diners que va robar encara es perden i la brigada fins i tot es dirigeix a la família de Baptiste per obligar-lo a trobar els diners. "Baptiste" no es troba mai a prop de la sèrie de televisió més gran produïda mai, i fins i tot a un pas més baix de "The Missing" (sobretot la primera temporada), però segueix sent un entreteniment d'acció / thriller ben fet amb grans actuacions, temes socials rellevants, sòlids.

 *Suspens i un grapat de voltes inesperadament impactants. Algunes parcel•les són bastant absurdes i innecessàriament estirades amb voltes implacables, com els diners que continuen desapareixent, però totes les escenes que impliquen la portentosa xarxa de Brigadu Serbilu (i sobretot el terrorífic personatge de Constantin) són realistes crues i terrorífiques. Igual que "The Missing", "Baptiste" és principalment una producció britànica però en col•laboració amb Bèlgica i Països Baixos, cosa que significa que diversos talents d'actuació locals tenen la rara oportunitat de protagonitzar una sèrie més prestigiosa de l'habitual, com Barbara Serafian, Boris. Van Severen o Tom Audenaert.


 

 VIDEO - BAPTISTE - 2019 - 7/10 - https://www.imdb.com/title/tt8259142/

the song of names



 Una nota de dolor

 by IMDB-Ferguson-6              08/01/2020

 *Salutacions de nou des de la foscor. El títol fa referència a un ritual sagrat jueu on es reciten els noms de les víctimes de l'Holocaust amb un estil musical. És un procés que (tristament) abasta uns quants dies. En aquesta pel•lícula adquireix una importància personal, a la vegada que històrica. L'expert britànic en assumptes culturals Norman Lebrecht va escriure la novel•la del 2001 sobre la qual l'escriptor i director Francois Girard (THE RED VIOLIN, 1998, més obres de teatre, òperes i 2 espectacles del Cirque de Soleil) i el co-escriptor Jeffrey Caine van basar el film.

 *Obrim a Londres el 1951 pocs minuts abans de l'actuació programada del jove virtuós de violí Dovidl "David" Rapoport. Ell interpretarà a Bruch i Bach en un concert patrocinat per la seva figura de pare "adoptiva" Gilbert Simmonds, que s'ha enfonsat tota la seva vida per a produir el concert. Malgrat l'assegurança del fill de Simmonds, Martin, que s'ha convertit en un germà de David, l'intèrpret destacat no és cap presentació ... Portant a Martin a buscar-lo durant els propers 35 anys.

 *La pel•lícula recull la història del moment en què el pare polonès-jueu de Dovidl (interpretat per Jakub Kotynski) accepta la seva excedència de 9 anys, un prodigi de violí, amb Simmonds no jueus en un intent de protegir el noi de la invasió alemanya de Polònia. a finals dels anys 1930 A mesura que Dovidl i Martin creixen junts, el seu lligam es fa més fort. Martin està present quan Dovidl renuncia al judaisme, fins i tot quan esdevé més apte per al seu instrument i més entristit per l'Holocaust que va evitar al seu país natal.

 *Tots dos nois són interpretats per tres actors diferents de tres edats diferents. Dovidl és interpretat per Luke Doyle als 9-13 anys, Jonah Hauer-King als 17-23 anys i Clive Owen a l'edat mitjana. Martin és interpretat per Misha Handley als 9-13 anys, Gerran Howell als 17-23 anys i per Tim Roth a la vida posterior. Els actors fan una bona feina per capturar la irritació primerenca de Martin per l'arrogància de Dovidl, el xoc de la traïció no presentada i l'home posterior a la vida que ho va canviar tot quan es va assabentar de la seva família, així com del professor de música tan desesperat per trobar el seu amic / germà molt perdut.

 *La pel•lícula rebota entre les tres línies de temps de manera que tinguem una imatge completa de l'impacte que han tingut en la vida de l'altre i de com va desaparèixer l'acte desaparegut de Dovidl. Gran part de la pel•lícula es centra en el seguiment de Martin i porta a parlar amb gent per conèixer alguna cosa del camí que ha tingut Dovidl. Roth és especialment eficaç (i sorprenentment subestimat) en la seva actuació com a home embruixat per les accions inexplicades d'un ésser estimat. La seva dona, interpretada per Catherine McCormick, és simultàniament comprensiva, pacient i afectada emocionalment.

 *Stanley Townsend interpreta el pare de Martin. Ell es preocupa per Dovidl com si fos un fill i proporciona el que es necessita perquè el prodigi es desenvolupi i es pugui preparar per al rendiment. Howard Shore, guanyador de l' Oscar en tres ocasions, proporciona una puntuació que segueix els moments bons i dolents, no una tasca fàcil per a un drama familiar a l'ombra de l'Holocaust. Hi destaca una seqüència específica i es filma als terrenys sagrats de Treblinka, que ara és un monument on es trobava el camp d'extermini.

 *Hi ha moltes facetes de la història, i la majoria comporten emocions pesades. Veiem que els nens porten més del que hi haurien. Els pares que protegeixen els fills en temps de crisi. Es discuteix la diferència entre religió i ètnia. La confiança trencada resulta especialment perjudicial. L'acte desaparegut de Dovidl es podria comparar amb el de JD Salinger, ja que va semblar que va desaparèixer durant anys. I potser sobretot, la idea de la culpabilitat del supervivent és un tema, segons explica Dovidl, "No cal ser culpable per sentir-se culpable". La pel•lícula pot tenir problemes de ritme, però ofereix una gran quantitat de temes de conversa que es poden perdonar fàcilment tots els defectes.

 


VIDEO - THE SONG OF NAMES - 2019 - 7/10 - https://www.imdb.com/title/tt1657517/