Un drama carcerari a ritme de bolero
By Daniel Farriol 07.03.2020
El bolero titulat Ansietat compost per José Enrique Sarabia el 1955, segueix sent una cançó inigualable per reflectir la pulsió visceral que sorgeix de la passió amorosa. La pel•lícula El Príncep torna a utilitzar-la per explicar aquesta història. El director xilè Sebastián Muñoz, en la seva òpera prima, se centra en els ambients i en les sensacions, deixant una mica de banda la història. Després d'un crim passional a què posa banda sonora el bolero citat, ens endinsem al costat del protagonista després de les reixes d'una presó salvatge on haurà de trobar el seu lloc. Són aquests primers 20 minuts el millor de la pel•lícula. L'escenografia resulta creïble i el maneig del suspens és asfixiant. No en va, Muñoz és també director d'art i això es nota en la creació d'ambients.
Moltes de les seves imatges transpiren. L'espectador pot notar la suor, les olors, la calor ... És una pel•lícula molt sensorial en aquest sentit. No obstant això, la història està plena de tòpics carceraris i sol confondre la naturalitat amb la necessitat absoluta del que transgressor. La sexualitat homosexual en primer pla. Després d'aquesta excel•lent introducció en els codis del drama carcerari clàssic, coneixerem els personatges i el rol que exerceixen dins el microcosmos existent en aquesta presó. Un retrat mil•limètric que aviat es torna confús en la seva narrativa temporal fragmentada en passat i present. Se'ns mostren detalls del passat del protagonista i que és el que el va portar a cometre el seu crim. La pel•lícula esdevé una apologia queer que abusa de les escenes de contingut sexual explícit, en moltes ocasions no aporten res de nou en el perfilat dels seus personatges.
La naturalitat inicial amb la qual es tracta la sexualitat homosexual acaba sent una excusa per incomodar o impactar a l'espectador amb imatges que no se solen veure en una pantalla de cinema. Hi ha plànols i moments gratuïts. Filmar constantment penis i masturbacions en primer pla no et fa ser més liberal i modern. L'única cosa que aconsegueix és esquematitzar al més primari les relacions personals dels protagonistes, perdent el fil argumental i concentrant-se en el purament físic i corpori. La soledat que senten i la seva necessitat d'afecte queden llavors en un segon pla. El Príncep té també un desenllaç bastant previsible, però totalment coherent.
VIDEO - EL PRINCIPE - 2019 - 9/10 - https://www.imdb.com/title/tt7945236/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada